Decret 281/2026, del 15-7-2026, pel qual s’aprova el Reglament de tinença, port i ús de les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats als membres del Cos de Policia.
Índex
[Mostra/Amaga]- Reglament de tinença, port i ús de les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats als membres del Cos de Policia
- Article 1. Objecte
- Article 2. Àmbit d’aplicació
- Article 3. Definicions
- Article 4. Tinença i port de les armes de foc
- Article 5. Armes de foc autoritzades
- Article 6. Armes de foc de dotació individual
- Article 7. Armes de foc de dotació col·lectiva
- Article 8. Ús de les armes de foc
- Article 9. Mitjans coercitius autoritzats
- Article 10. Ús dels mitjans coercitius
- Article 11. Mitjans coercitius de control i seguretat
- Article 12. Mitjans coercitius de defensa
- Article 13. Manteniment i custòdia
- Article 14. Formació i habilitació
- Article 15. Registre i informe
- Disposició addicional
Exposició de motius
L’ús de les armes de foc i dels mitjans coercitius i de contenció pot esdevenir a vegades un recurs imprescindible i ineludible per garantir la integritat de les persones i dels membres del Cos de Policia, així com el lliure exercici dels drets i de les llibertats i la seguretat ciutadana. No obstant això, aquest ús s’ha de regular de forma detallada per evitar que faci posar en dubte els drets i les garanties que emparen les persones i, en concret, que se’n puguin derivar casos d’abús o de maltractament.En aquest sentit, el tercer punt de l’article 3 del text refós de la Llei 8/2004, del 27 de maig, qualificada del Cos de Policia (a partir d’ara, “Llei 8/2004”) estableix que el Cos de Policia és una institució armada de naturalesa civil al servei dels interessos del Principat d’Andorra i dels seus ciutadans.
Respecte a l’arma o les armes de foc, l’article 5, apartat tercer, lletra d, de la Llei 8/2004 estipula que els membres del Cos de Policia només en poden fer ús quan existeixi un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física d’ells mateixos o de terceres persones, o un risc greu per a la seguretat ciutadana, i sempre que es tracti d’evitar un mal greu, immediat i irreparable. A més, quan ho facin, s’han de regir pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat. L’ús haurà d’estar precedit sempre d’una advertència clara i presencial respecte de la intenció de fer servir l’arma o les armes de foc, i s’ha de donar temps suficient perquè es pugui tenir en compte aquesta advertència.
D’altra banda, l’article 26 de la Llei 8/2004 preveu que tots els membres del Cos de Policia estan subjectes a la tinença i el port de l’arma o les armes de foc que hagin estat autoritzades reglamentàriament, limita l’obligatorietat del port d’armes quan estan de servei i determina l’obligació d’haver rebut i superat la formació específica i continuada que en aquesta matèria es prevegi reglamentàriament.
Al seu torn, l’article 27 de la Llei 8/2004 regula la prohibició temporal del port de l’arma, i l’article 28 estableix els supòsits en què es pot fer ús dels mitjans de subjecció i control. Finalment, l’article 29 preveu que, per via reglamentària, s’han de determinar i desenvolupar les obligacions de registre, informe i revisió mèdica amb posterioritat a l’ús de l’arma o les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats, i de custòdia i manteniment d’aquestes armes i mitjans.
L’article 28 de la Llei 8/2004 regula també la tinença, el port i l’ús dels mitjans de subjecció i coercitius preveient que, quan estan de servei, els membres del Cos de Policia poden dur-los eventualment i/o utilitzar-los quan hagin estat autoritzats, segons es determini per la via reglamentària. En qualsevol cas, però, només en poden fer ús en els supòsits i amb les condicions establerts a la lletra e del paràgraf tercer de l’article 5. Aquesta tinença, port i ús dels mitjans de subjecció i coercitius queden condicionats al fet que els membres del Cos de Policia també estiguin subjectes a la tinença, el port i l’ús de l’arma o les armes de foc autoritzades. Així, en cas que se n’hagi decidit la prohibició, aquesta prohibició es fa extensiva a la tinença, el port i l’ús dels mitjans de subjecció i coercitius. Igualment, es requereix que els membres del Cos de Policia hagin rebut i superat la formació específica i continuada en aquesta matèria que estableixi el director del Cos, amb l’aprovació del ministre competent en matèria d’interior, en els termes que es prevegin reglamentàriament.
Per consegüent, amb la finalitat d’executar el mandat reglamentari contingut als articles 5 i 26 de la Llei 8/2004, es promou aquest Reglament de tinença, port i ús de les armes de foc i dels mitjans coercitius autoritzats als membres del Cos de Policia, que es desglossa en quinze articles.
Ateses les consideracions precedents i vist l’informe favorable del Consell de la Policia, i a proposta de la ministra de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 15 de juliol del 2026, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament de tinença, port i ús de les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats als membres del Cos de Policia, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament de tinença, port i ús de les armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius autoritzats als membres del Cos de Policia
Article 1. Objecte
L’objecte d’aquest Reglament és determinar els procediments d’actuació en relació amb la tinença, el port i l’ús de les armes de foc, de dotació individual i col·lectiva, i dels mitjans de subjecció i coercitius de control, seguretat i defensa autoritzats per part dels membres del Cos de Policia en l’exercici de les funcions que tenen encomanades, així com establir les obligacions de registre, formació, custòdia i manteniment associades a les armes de foc i als mitjans de subjecció i coercitius autoritzats.
Article 2. Àmbit d’aplicació
Aquest Reglament és aplicable als membres del Cos de Policia que, en l’exercici de les funcions que els són pròpies, siguin portadors i puguin fer ús de les armes de foc i dels mitjans coercitius de control, seguretat i defensa autoritzats, d’acord amb les disposicions de les lletres d i e de l’apartat tercer de l’article 5, i dels articles 26, 27 i 28 de la Llei 8/2004.
Article 3. Definicions
Als efectes d’aquest Reglament, es considera:
1. Arma de foc: arma portàtil que tingui canó i que llanci, estigui concebuda per llançar o es pugui transformar fàcilment per llançar un perdigó, una bala o un projectil per l’acció d’un combustible propulsor.
L’arma de foc el canó de la qual no excedeixi els 30 cm o la longitud total de la qual no excedeixi els 60 cm té la consideració d’arma de foc curta. Per contra, l’arma de foc llarga és qualsevol que no sigui una arma de foc curta.
2. Mitjà coercitiu: qualsevol eina o tècnica destinada a exercir un ús de la força legítima necessari, proporcional, congruent i no letal a un subjecte, utilitzada per la Policia i que es pot aplicar a una persona per limitar-li la mobilitat i controlar-la per tal de fer-li complir la llei o acatar una ordre, per evitar una conducta il·legal i/o perillosa o per contenir un subjecte amb la finalitat de dissuadir-lo de la seva actitud i, en cas necessari, incapacitar-lo temporalment a fi de passar a una situació de control.
Article 4. Tinença i port de les armes de foc
1. D’acord amb l’apartat 1 de l’article 26 de la Llei 8/2004, els membres del Cos de Policia estan subjectes a la tinença i al port de l’arma o les armes de foc que hagin estat autoritzades reglamentàriament, llevat que se n’hagi decidit la prohibició temporal o definitiva i dels altres supòsits que estableix la Llei i els reglaments aplicables.
2. Sense perjudici del que disposa l’apartat anterior i d’acord amb l’apartat 2 de l’article 26 de la Llei 8/2004, el port de l’arma o les armes de foc per part dels membres del Cos de Policia només té caràcter obligatori quan estan de servei. En cas contrari, el port de l’arma o les armes de foc és facultatiu. Quan es tracti de membres del Cos de Policia en període de formació o en període de prova, si la provisió de la plaça s’ha fet mitjançant el procediment selectiu d’ingrés, no poden portar l’arma o les armes de foc si no estan de servei.
3. En els supòsits de tinença de l’arma reglamentària al domicili particular per raó de servei o disponibilitat, el membre del Cos és responsable de custodiar-la de manera segura d’acord amb els termes previstos al Reglament d’armes. En cas de pèrdua, robatori o sostracció per negligència en la custòdia, s’aplica el règim disciplinari corresponent.
Article 5. Armes de foc autoritzades
1. Totes les armes de foc i el material relacionat als quals es fa referència en aquest Reglament són propietat del Departament de Policia.
2. Les armes de foc autoritzades es classifiquen en dos categories:
a) Armes de foc de dotació individual.
b) Armes de foc de dotació col·lectiva.
b) Armes de foc de dotació col·lectiva.
Article 6. Armes de foc de dotació individual
1. Es consideren armes i material de dotació individual les armes i els materials utilitzats per una sola persona, que s’assignen a títol personal i el titular dels quals és plenament i directament responsable tant del seu estat com del seu manteniment i conservació.
En cas de qualsevol incidència, pèrdua o desperfecte d’aquest tipus de material, s’ha d’adreçar immediatament un informe al director del Cos de Policia en què es detallin les incidències i l’estat del material en qüestió.
2. Són armes de foc i material de dotació individuals:
a) Les armes curtes tipus pistola semiautomàtica i/o revòlver.
b) Les armes llargues de canó d’ànima llisa o ratllada.
c) La munició i els carregadors corresponents a les armes esmentades als apartats a i b.
b) Les armes llargues de canó d’ànima llisa o ratllada.
c) La munició i els carregadors corresponents a les armes esmentades als apartats a i b.
3. Les armes, la munició i el material de dotació individual assignats i entregats a cada membre del Cos de Policia s’enregistren per permetre d’identificar el material assignat a cada un, amb les seves característiques, marques, models i números de sèrie.
Article 7. Armes de foc de dotació col·lectiva
1. Es consideren armes i materials de dotació col·lectiva les armes i els materials que no hagin estat adjudicats a títol individual i que siguin d’ús col·lectiu.
2. La responsabilitat d’aquest material correspon al membre del Cos de Policia al qual se n’assigna puntualment l’ús, període que s’inicia en el moment que en pren possessió i s’acaba quan el retorna al lloc designat.
En cas de qualsevol incidència, pèrdua o desperfecte d’aquest tipus de material, s’ha d’adreçar immediatament un informe al director del Cos de Policia en què es detallin les incidències i l’estat del material en qüestió.
3. Són armes de foc i material de dotació col·lectiva:
a) Les armes llargues de canó d’ànima llisa o ratllada.
b) La munició i els carregadors corresponents a les armes esmentades a l’apartat a.
b) La munició i els carregadors corresponents a les armes esmentades a l’apartat a.
Article 8. Ús de les armes de foc
1. D’acord amb el que estableixen les lletres c i d de l’apartat tercer de l’article 5 de la Llei 8/2004, els membres del Cos de Policia només poden fer ús de l’arma o de les armes de foc autoritzades quan existeixi un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física d’ells mateixos o de terceres persones, o un risc greu per a la seguretat ciutadana, i sempre que es tracti d’evitar un mal greu, immediat i irreparable.
2. Definició de ús de l’arma de foc: es considera ús de l’arma de foc quan s’extreu de la seva funda, i/o quan s’apunta o es dispara.
3. A més, quan els membres del Cos de Policia facin ús d’una arma de foc, s’han de regir pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat.
4. L’agent de policia només pot fer l’ús de l’arma de foc quan, després d’una valoració de la situació, apreciï que es tracta de l’últim recurs disponible, un cop descartades o esgotades altres mesures menys lesives d’acord amb els principis esmentats anteriorment i de conformitat amb la casuística i els procediments establerts per circular.
5. Abans de l’ús de l’arma de foc, l’agent ha d’identificar-se com a policia i donar una advertència clara i presencial respecte a la intenció de fer-la servir, i s’ha de donar temps suficient perquè es pugui tenir en compte aquesta advertència. Aquesta advertència no és necessària quan la immediatesa de l’agressió, el risc sorprenent o la gravetat del perill per a la vida de l’agent o de terceres persones facin que l’advertència resulti ineficaç o impossible o augmentin el risc de desenllaç fatal.
Article 9. Mitjans coercitius autoritzats
1. Els mitjans coercitius que poden utilitzar els membres del Cos de Policia en l’exercici de les funcions que els són pròpies es classifiquen en dos categories:
a) Mitjans coercitius de control i seguretat.
b) Mitjans coercitius de defensa.
b) Mitjans coercitius de defensa.
2. És competència exclusiva del Cos de Policia subministrar als membres del Cos aquests mitjans.
Article 10. Ús dels mitjans coercitius
1. Els mitjans coercitius que poden utilitzar els membres del Cos de Policia en l’exercici de les funcions que els són pròpies i per a les situacions definides en l’article 3, en general, es poden aplicar en situacions en què el comportament d’una persona representi una amenaça per a l’ordre públic, la seguretat o el benestar d’altres persones.
2. L’ús dels mitjans coercitius autoritzats ha de ser justificat, necessari, proporcionat i adequat, i s’ha de limitar al temps estrictament necessari per assolir la finalitat pretesa.
Article 11. Mitjans coercitius de control i seguretat
Són mitjans coercitius de control i seguretat:
a) Les manilles.
b) Les brides.
c) Les cintes de contenció.
b) Les brides.
c) Les cintes de contenció.
Les manilles són eines d’ús policial utilitzades per immobilitzar persones i constitueixen material de dotació individual per a tots els membres del Cos de Policia. Les manilles poden ser de cadena, de frontissa o rígides.
Les brides i les cintes de contenció són eines d’ús policial usades per immobilitzar persones i constitueixen material de dotació principalment per a membres del Cos de Policia adscrits a grups de manteniment de l’ordre públic i intervenció tècnica. Poden ser de polímer, corda, teixit resistent o bé plàstic.
Els membres del Cos de Policia poden usar les manilles, les brides i les cintes de contenció per diversos motius, principalment per garantir la seguretat tant de les persones detingudes com del mateix policia i de terceres persones. L’ús ha de ser proporcional i justificat, i cal respectar sempre els drets de les persones.
Les principals situacions en què se’n justifica l’ús són:
a) Quan es deté una persona sospitosa d’un delicte, les manilles, les brides i les cintes de contenció s’utilitzen per garantir la seguretat tant del membre del Cos de Policia com de la persona detinguda.
b) En general, en situacions en què hi ha un risc potencial per al membre del Cos de Policia, per a terceres persones o per a la persona que mostra comportaments violents o agressius, les manilles, les brides i les cintes de contenció poden ser necessàries per evitar que aquesta persona lesioni o pugui lesionar altres persones.
c) Durant el trasllat de persones detingudes a dependències policials, centres mèdics, centres penitenciaris i altres dependències, les manilles, les brides i les cintes de contenció s’utilitzen per assegurar que les persones no puguin escapar-se ni causar danys ni lesions.
b) En general, en situacions en què hi ha un risc potencial per al membre del Cos de Policia, per a terceres persones o per a la persona que mostra comportaments violents o agressius, les manilles, les brides i les cintes de contenció poden ser necessàries per evitar que aquesta persona lesioni o pugui lesionar altres persones.
c) Durant el trasllat de persones detingudes a dependències policials, centres mèdics, centres penitenciaris i altres dependències, les manilles, les brides i les cintes de contenció s’utilitzen per assegurar que les persones no puguin escapar-se ni causar danys ni lesions.
L’ús de manilles, brides i cintes de contenció queda supeditat a la superació d’una formació específica, que ha de formar part de la preparació bàsica dels tots els membres del Cos de Policia, i cal incloure una formació continuada en els plans integrals de formació. Per les seves característiques, són mitjans adients com a material de dotació per a tots els membres adscrits a totes les unitats existents en el Departament de Policia.
Article 12. Mitjans coercitius de defensa
Un mitjà coercitiu de defensa policial és una eina o tècnica utilitzada pels membres del Cos de Policia per controlar situacions de perill o per defensar-se davant d’agressions. Aquests mitjans poden incloure l’ús de la força física, les armes no letals i d’altres tècniques de contenció. L’objectiu principal dels mitjans coercitius és garantir la seguretat dels membres del Cos de Policia, de les persones implicades en la situació i de la societat en general, fent sempre un ús proporcional de la força en cada situació i de conformitat amb la casuística i els procediments establerts per circular.
1. Bastó de defensa policial
El bastó de defensa policial és un dispositiu d’autodefensa utilitzat pels membres del Cos de Policia. Pot ser rígid o semirígid i generalment està fet de materials resistents, com plàstic reforçat, goma o cautxú.
La utilització del bastó de defensa policial es veu principalment emmarcada en situacions en què els membres del Cos de Policia han de fer ús de la força contra persones que mostren una actitud hostil que pot convertir-se en una possible agressió contra ells mateixos o contra terceres persones. Es pot utilitzar com a element de contenció, immobilització o defensa, o per impedir el trencament d’una línia policial.
L’ús del bastó de defensa policial queda supeditat a la superació d’una formació específica per als membres del Cos de Policia adscrits a grups específics amb dedicació especial al manteniment de l’ordre públic.
2. Bastó telescòpic de defensa policial o BTD
El bastó telescòpic de defensa policial (BTD) és un dispositiu d’autodefensa i constitueix material de dotació individual per a tots els membres del Cos de Policia. Es tracta d’un bastó que es pot estendre i contreure, motiu pel qual el seu port és pràctic, i generalment està fet de materials resistents, com l’acer o l’alumini.
El BTD ha de ser utilitzat en situacions de percepció de risc rellevant en les quals els membres del Cos de Policia han de fer ús de la força contra les persones, seguint els criteris genèrics anteriorment fixats per a la defensa policial i tenint en compte la particularitat pròpia de cada mitjà coercitiu.
L’habilitació per a l’ús del BTD queda supeditada a la superació d’una formació inicial específica. Aquesta formació ha de formar part de la preparació bàsica dels membres del Cos de Policia adscrits a les diferents unitats policials i cal incloure-la dins els plans integrals de formació.
3. Defensa d’impulsos elèctrics o DIE
La defensa d’impulsos elèctrics és un dispositiu electrònic que constitueix un material de dotació per als membres del Cos de Policia especialment habilitats. Està dissenyada per incapacitar temporalment un individu mitjançant descàrregues elèctriques i és utilitzada amb la finalitat de reduir la capacitat de resistència de les persones de manera ràpida i efectiva, i disminuir així el risc de lesions, tant per a la persona afectada com per al membre del Cos de Policia.
La utilització d’aquesta eina policial està emmarcada en situacions extremes, en concret:
a) Quan existeixi una amenaça real i imminent per a la vida, o un risc de lesions greus per a les persones.
b) En supòsits de resistència activa greu o violenta, sempre que comporti un risc per a la vida o la integritat física del membre del Cos de Policia o de terceres persones.
c) Quan altres mitjans coercitius menys lesius hagin resultat ineficaços o siguin manifestament inadequats. En tot cas el seu ús queda sotmès als principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat, i de conformitat amb la casuística i els procediments establerts per circular.
b) En supòsits de resistència activa greu o violenta, sempre que comporti un risc per a la vida o la integritat física del membre del Cos de Policia o de terceres persones.
c) Quan altres mitjans coercitius menys lesius hagin resultat ineficaços o siguin manifestament inadequats. En tot cas el seu ús queda sotmès als principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat, i de conformitat amb la casuística i els procediments establerts per circular.
Es requereix la superació d’una formació específica i d’una formació continuada per mantenir-se correctament habilitat en l’ús d’aquesta eina.
Protocol mèdic: després de qualsevol aplicació de la DIE (sigui per llançament de sondes o per contacte directe), és obligatori el reconeixement mèdic de la persona afectada per garantir la correcta extracció de les sondes i valorar el seu estat de salut general.
4. Esprais de defensa personal (gas OC)
El gas OC (gas pebre o oleoresin capsicum), també conegut com a pebre en pols o esprai de pebre, és un agent irritant que s’obté d’un compost químic derivat de la capsaïcina. L’OC és un compost actiu que provoca sensació de cremor i irritació quan entra en contacte amb les membranes mucoses com els ulls, la gola, la pell i les vies respiratòries.
Els esprais de defensa personal, d’ús individual, estan permesos als membres del Cos de Policia que estiguin especialment habilitats i el seu contingut ha de ser inferior a 100 ml. Aquests esprais també es poden utilitzar en continguts superiors en control de masses per al restabliment de l’ordre públic (vegeu el punt 5).
Els esprais de defensa personal no immobilitzen sinó que redueixen parcialment les capacitats de reacció efectiva de la persona, cosa que permet l’actuació del membre del Cos de Policia en la reducció d’una persona amb una conducta agressiva.
L’ús del gas OC per part del membre del Cos de Policia s’ha de fer de manera proporcional a la situació i només quan sigui necessari per garantir la seguretat pública, i cal reservar-ne l’ús per a casos de resistència activa greu, sempre que existeixi un risc racionalment greu per a la vida o la integritat física de les persones, dels membres del Cos de Policia o de terceres persones.
5. Artefactes d’impacte, gas OC, CS/CN, fumígens, marcadors i artefactes atordidors
Aquests artefactes són considerats mitjans coercitius d’ús policial i estan destinats al control de masses, amb l’objectiu de dispersar multituds, controlar situacions de violència o desordre públic, com protestes o aldarulls, i reduir la capacitat de reacció de les persones involucrades, minimitzant-ne els efectes secundaris.
Igualment, se’n pot fer ús en l’àmbit de la seguretat ciutadana en punts i dispositius estàtics de control, per defensar, neutralitzar i controlar situacions perilloses per als membres del Cos de Policia i per a terceres persones. També se’n pot fer ús en assalts i desallotjaments per situacions crítiques, en situacions en què hi hagi animals agressius o en qualsevol altra situació de perillositat anàloga en la qual els membres del Cos de Policia considerin que és necessària la utilització d’un artefacte menys letal per controlar la situació i reduir al mínim el risc, tant per a ells mateixos com per a terceres persones.
La utilització d’aquests artefactes queda limitada als membres del Cos de Policia degudament habilitats i formats específicament per a cadascun d’aquests dispositius.
Aquests artefactes no són eines policials d’ús general o ordinari.
a) L’artefacte d’impacte policial és una eina utilitzada exclusivament pels membres del Cos de Policia en situacions de control de l’ordre públic o en intervencions operatives específiques. Els artefactes d’impacte policial dissenyats per ser projectats són d’escuma contundent, projectils d’energia cinètica deformables o sacs de micropartícules, anàlogues, i no penetrants, i provoquen una reacció física immediata sense causar danys permanents. La finalitat és neutralitzar, incapacitar temporalment o dissuadir una persona o un grup que suposi una amenaça activa o imminent, minimitzant el risc de lesions greus per a totes les parts implicades en ser un arma menys letal.
b) El gas OC i el gas CS/CN o lacrimogen són substàncies que s’utilitzen principalment com a agents per dispersar concentracions de persones o per controlar situacions de desordre públic.
El gas CS/CN és un agent irritant que afecta les membranes mucoses de les persones, com les que es troben a les vies respiratòries, els ulls i la pell. Quan es dispersa, el gas provoca una reacció instantània de picor, irritació intensa als ulls, dificultat per respirar, tos, cremor a la gola i, de vegades, nàusees o vòmits.
c) El fumigen és un dispositiu utilitzat exclusivament pels membres del Cos de Policia per generar una cortina de fum amb finalitats operatives, especialment en situacions de control de l’ordre públic, intervencions tàctiques o gestió de multituds, concentracions o manifestacions. Aquest artefacte té com a objectiu principal dissuadir de cometre accions violentes sense causar danys directes a les persones.
És important tenir en compte que el fum generat per aquests dispositius està dissenyat per no ser tòxic, però ha de ser utilitzat amb precaució, especialment en espais tancats, per tal d’evitar possibles riscos per inhalació o reaccions adverses.
d) El marcador policial és un dispositiu utilitzat pels membres del Cos de Policia per a la identificació de persones, objectes o zones amb finalitats operatives. Aquesta eina, considerada menys letal, s’utilitza principalment en contextos de control de l’ordre públic, operacions tàctiques o situacions en què es requereix la identificació posterior d’individus implicats en activitats il·lícites o perilloses.
Aquests marcadors poden ser llançats amb projectils, esprais o altres mecanismes específics.
L’ús dels marcadors està restringit a situacions en què sigui necessari identificar individus o elements de manera efectiva i segura.
e) Els artefactes atordidors o equivalents són dispositius de tipus granada, usats per confondre, desorientar o distreure una amenaça potencial. Estan destinats a crear confusió i atordiment mitjançant efectes de so i/o enlluernament. S’utilitzen en actuacions policials d’alt risc per part d’unitats o grups policials principalment d’intervenció.
b) El gas OC i el gas CS/CN o lacrimogen són substàncies que s’utilitzen principalment com a agents per dispersar concentracions de persones o per controlar situacions de desordre públic.
El gas CS/CN és un agent irritant que afecta les membranes mucoses de les persones, com les que es troben a les vies respiratòries, els ulls i la pell. Quan es dispersa, el gas provoca una reacció instantània de picor, irritació intensa als ulls, dificultat per respirar, tos, cremor a la gola i, de vegades, nàusees o vòmits.
c) El fumigen és un dispositiu utilitzat exclusivament pels membres del Cos de Policia per generar una cortina de fum amb finalitats operatives, especialment en situacions de control de l’ordre públic, intervencions tàctiques o gestió de multituds, concentracions o manifestacions. Aquest artefacte té com a objectiu principal dissuadir de cometre accions violentes sense causar danys directes a les persones.
És important tenir en compte que el fum generat per aquests dispositius està dissenyat per no ser tòxic, però ha de ser utilitzat amb precaució, especialment en espais tancats, per tal d’evitar possibles riscos per inhalació o reaccions adverses.
d) El marcador policial és un dispositiu utilitzat pels membres del Cos de Policia per a la identificació de persones, objectes o zones amb finalitats operatives. Aquesta eina, considerada menys letal, s’utilitza principalment en contextos de control de l’ordre públic, operacions tàctiques o situacions en què es requereix la identificació posterior d’individus implicats en activitats il·lícites o perilloses.
Aquests marcadors poden ser llançats amb projectils, esprais o altres mecanismes específics.
L’ús dels marcadors està restringit a situacions en què sigui necessari identificar individus o elements de manera efectiva i segura.
e) Els artefactes atordidors o equivalents són dispositius de tipus granada, usats per confondre, desorientar o distreure una amenaça potencial. Estan destinats a crear confusió i atordiment mitjançant efectes de so i/o enlluernament. S’utilitzen en actuacions policials d’alt risc per part d’unitats o grups policials principalment d’intervenció.
6. Llançadors de projectils no letals
1. Els llançadors de projectils no letals són mitjans coercitius emprats pels membres del Cos de Policia especialment habilitats. Els llançadors poden disparar quatre tipus de projectils:
a) Gas CS/CN.
b) Fumígens.
c) D’impacte.
d) Marcadors.
b) Fumígens.
c) D’impacte.
d) Marcadors.
7. Els artefactes d’impacte policial dissenyats per ser projectats, els projectils d’impacte cinètic (bean bags, d’escuma viscoelàstica o similars) i qualssevol altres mitjans coercitius llençats s’han de dirigir a les extremitats inferiors o la zona abdominal baixa. Es prohibeix disparar intencionadament al cap, el coll, la columna vertebral o el tòrax esquerre (zona cardíaca), tret que la situació justifiqui l’ús de força letal.
Article 13. Manteniment i custòdia
1. El director del Cos de Policia ha d’establir mitjançant una circular els procediments interns de manipulació de les armes de foc i dels mitjans coercitius en el moment d’iniciar i finalitzar un servei, així com el seu manteniment i custòdia.
2. Les armes de foc i els mitjans coercitius d’ús col·lectiu són dipositats en armaris o armers situats en dependències policials que es consideren idònies. La seva situació concreta queda regulada per circular.
3. Les armes de foc i els mitjans coercitius de control i seguretat, a títol personal, són custodiats pels membres del Cos que els tenen assignats, els quals són responsables del seu manteniment, segons regula la circular emesa a aquest efecte.
4. El control de l’estoc, la reposició o l’adquisició de les armes de foc i de la seva munició, i dels mitjans coercitius autoritzats, d’acord amb les demandes que puguin efectuar els formadors o els altres membres del Cos de Policia autoritzats, queden regulats per circular.
En cas que, d’acord amb les innovacions en la matèria, calgui adquirir mitjans coercitius diferents dels que es detallen en aquest Reglament, el director del Cos adreça un informe motivat al ministre competent en matèria d’interior a fi que valori la possibilitat i la conveniència de promoure les modificacions reglamentàries oportunes a aquest efecte.
5. La importació i l’adquisició d’armes de foc i mitjans coercitius autoritzats en aquest Reglament resten sotmeses a les disposicions del Reglament d’armes.
Article 14. Formació i habilitació
Tots els membres del Cos de Policia estan subjectes al port d’armes de foc i dels mitjans de subjecció i coercitius, i han de dur a terme obligatòriament la formació específica i continuada en relació amb el port i l’ús d’armes de foc i dels mitjans coercitius de control i seguretat que estableixen el Reglament de formació dels membres del Cos de Policia i altres reglaments aplicables, sense prejudici del que prevegi el Pla integral de formació que aprova anyalment el ministre titular d’interior.
L’habilitació per al port i l’ús d’armes de foc i de mitjans coercitius de control i seguretat està supeditada a la superació de la formació específica, inicial i continuada.
La no superació de les proves de tir obligatòries o la inassistència injustificada a les sessions de formació continuada comporta la retirada cautelar de l’arma de foc i la suspensió de l’habilitació operativa fins que el membre del Cos superi una prova de reciclatge específica. Durant aquest període, l’agent no pot efectuar serveis que requereixin port d’armes i assumeix, si escau, les mesures disciplinàries i/o administratives que corresponguin.
Article 15. Registre i informe
Immediatament després de fer ús de l’arma de foc o d’un mitjà coercitiu de defensa assenyalat en els punts 3 a 6 de l’article 12, i en tot cas abans de la finalització del servei assignat, el membre del Cos de Policia interessat ha d’elaborar un informe escrit on ha de fer constar la seva signatura i el seu número d’identificació, amb el contingut següent:
a) La data, l’hora i el lloc en què s’emet l’informe.
b) La data, l’hora i el lloc en què s’han produït els fets que motiven l’informe.
c) La identificació dels altres membres del Cos de Policia que hagin presenciat eventualment els fets, amb la indicació del grau de participació que hi hagin tingut.
d) La identificació de les persones, si es disposa, en relació amb les quals s’ha fet ús de l’arma de foc o del mitjà coercitiu autoritzat.
e) La descripció de l’arma de foc o del mitjà coercitiu utilitzat.
f) L’exposició detallada dels esdeveniments que han precedit l’ús de l’arma de foc o del mitjà coercitiu autoritzat.
g) La indicació de totes les actuacions dutes a terme de forma prèvia a l’ús de l’arma de foc o del mitjà coercitiu autoritzat.
h) Explicació de la valoració de la situació, basant-se en les normes vigents i la percepció que va decidir fer servir l’arma de foc o altres mitjans de força de manera correcta.
i) Si s’ha utilitzat un mitjà coercitiu autoritzat, el temps durant el qual s’ha mantingut aquesta utilització.
j) En cas que s’hagi utilitzat un transmissor d’impulsió elèctrica, les informacions tècniques enregistrades al xip de la memòria electrònica i la gravació audiovisual.
k) Qualsevol altra circumstància que es consideri rellevant.
l) Confirmació de l’assistència sanitària facilitada a la persona objecte de l’ús de la força, si escau.
b) La data, l’hora i el lloc en què s’han produït els fets que motiven l’informe.
c) La identificació dels altres membres del Cos de Policia que hagin presenciat eventualment els fets, amb la indicació del grau de participació que hi hagin tingut.
d) La identificació de les persones, si es disposa, en relació amb les quals s’ha fet ús de l’arma de foc o del mitjà coercitiu autoritzat.
e) La descripció de l’arma de foc o del mitjà coercitiu utilitzat.
f) L’exposició detallada dels esdeveniments que han precedit l’ús de l’arma de foc o del mitjà coercitiu autoritzat.
g) La indicació de totes les actuacions dutes a terme de forma prèvia a l’ús de l’arma de foc o del mitjà coercitiu autoritzat.
h) Explicació de la valoració de la situació, basant-se en les normes vigents i la percepció que va decidir fer servir l’arma de foc o altres mitjans de força de manera correcta.
i) Si s’ha utilitzat un mitjà coercitiu autoritzat, el temps durant el qual s’ha mantingut aquesta utilització.
j) En cas que s’hagi utilitzat un transmissor d’impulsió elèctrica, les informacions tècniques enregistrades al xip de la memòria electrònica i la gravació audiovisual.
k) Qualsevol altra circumstància que es consideri rellevant.
l) Confirmació de l’assistència sanitària facilitada a la persona objecte de l’ús de la força, si escau.
Disposició addicional
Queda prohibit l’ús de qualsevol arma, munició, esprai de defensa o instrument de contenció que no hagi estat adjudicat oficialment pel Cos de Policia. L’ús de material particular no autoritzat comporta una responsabilitat disciplinària i penal si escau.Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 15 de juliol del 2026
Xavier Espot Zamora
Cap de Govern
Cap de Govern
